PETITES TOPOGRAFIES. Tres artistes tres visions topogràfiques.

La topografia (del grec τόπος topos, “lloc”, i γράφω graphō, “escriure”) és un camp de la ciència planetària que comprèn l’estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronómics incloent planetes, llunes i asteroides. És també la descripció d’aquestes formes de superfície i característiques (especialment la seva representació en mapes). La topografia d’una àrea també podria significar la forma de la superfície i les seves pròpies característiques.

Per extensió, s’anomena també topografia a la disposició o relleu d’un lloc, o fins i tot una descripció de l’aspecte físic i moral de la persona.

PETITES TOPOGRAFIES, més de 60 peces que ens parlen d’arquitectures portables i de joies arquitectòniques.

 Ramon Puig Cuyàs i Silvia Walz, joies

Antoni Roselló, escultura

Inauguració dijous 12 de maig de 2016.

Durada de la mostra fins el 13 de juny de 2016.

Textos dels autors:

RAMON PUIG CUYÀS

Suite Antàrtica

L’Antàrtida és el continent gelat on s’escolta el silenci, el so del silenci. Silenci blanc i etern. Aïllament.

“Per a mi és una metàfora del retrobament amb un mateix, com succeeix també en la immensitat dels deserts, a la mar o a les altures de les grans muntanyes. El treball de creació artística és així mateix el retrobament amb un mateix. Exigeix voluntat de fer, concentració, sentiment de risc i també molt silenci. Crear exigeix un silenci intern que ens permeti escoltar amb claredat la veu interior, i també perquè puguem escoltar millor el diàleg entre les nostres mans, els materials i les formes, i el nostre pensament.
Cal recuperar el valor del silenci com a forma de comunicació. Escoltar al silenci vol dir escoltar l’altre, posar-se al seu lloc per comprendre-ho. El silenci és com una respiració pausada i profunda. Una respiració necessària per crear i per sentir.”

Fermall “Antàrtica 4”, alpaca, corall blanc reconstituït, basalt.

Fermall “Antàrtica 3”, alpaca, corall blanc reconstituït, basalt.

 Suite de Dresden

“Les obres que formen la sèrie “Suite de Dresden: Variacions sobre un paisatge invisible”, estan impulsats per una experiència viscuda a la ciutat de Dresden. Unes excavacions arqueològiques en el centre de la ciutat em van recordar el llibre d’Italo Calvino “Les ciutats invisibles”, ciutats que tenen un reflex invertit, al cel o al subsòl, ciutats amb vides paral·leles que transcorren sense conèixer res l’una de l’altra . Enfront de la ciutat de Dresden falsament reconstruïda per als turistes, sota hi ha els antics carrers, els fonaments i els soterranis de l’autèntica, la ciutat destruïda en unes poques hores d’horror i foc. La ciutat del dolor. Al món hi ha moltes ciutats com Dresden, la de la vida, generalment en la superfície, i la de l’horror i la destrucció en el subsòl, invisibles a les mirades i oblidades.”

Fermall “Dresden 1”, alpaca, esmalt sobre acer, alabastre, pedra reconstituïda.

Fermall “Dresden 2″alpaca, esmalt sobre acer, alabastre, pedra reconstituïda.

SILVIA WALZ

Geometria de la llum

Geometria significa = mesurar la terra

“Mesurar significa d’alguna manera que un objecte desconegut i indefinit es converteix en alguna cosa tangible, conegut i segur. El fet de mesurar la terra, convertir-la en nombres, en línies o formes geomètriques dona la sensació de control.
La geometria de la llum em sembla gairebé pura màgia, ja que la llum significa per a mi sensacions, coses que entren per l’ull i que es converteix en sentiments. La qualitat de la llum, el seu color influeixen en el meu humor, em fan sentir trista o eufòrica. La llum pot canviar un objecte, la cara d’una persona o simplement un moment. Amb aquesta sèrie de fermalls, que per a mi són gairebé petits experiments científics vaig voler acostar-me al fenomen de la llum.”

Fermall “Finestra 1”, acer, esmalt transparent i opac.

 Els Porta-cels

“El cel canvia durant tot el dia. Canvien els núvols del lloc, alguna vegada mes ràpid que una altra, el sol es tapa, ve una tempesta, la pluja, un arc de Sant Martí, l’aigua queda en l’aire, un vent fort ho aseca tot i surt un cel blau. Amb els meus Porta-cels volia capturar aquests diferents moments de la llum per convertir-los en objectes portables, un talismà que serveix per fer front a espais foscos, espais sense finestres des d’on no es pot veure el cel. Són arquitectures de llum, són les meves micro-utopies.”

Fermall “Llebeig”, acer, esmalt transparent i opac.

Fermall “Costat del mar 1”, acer, esmalt transparent i opac.

ANTONI ROSELLÓ

“A l’haver d’anomenar les petites escultures no hem pogut sostreure fer servir paraules tan comuns com són arquitectures, arqueologies, taules, urnes i llindes, laberints o escales. L’obra d’Antoni Roselló s’obre amb senzillesa a la intel·ligència i no pretén ser hermètica. Si som capaços de discernir entre el impenetrable i el misteri veurem que el secret és necessari per comprendre que el contingut consisteix i es confon amb la forma d’aquestes caixes, d’aquestes taules, o urnes. Disposades en silenci a l’interior d’un habitatge serien encara capaçes de recarregar l’espai de sentit.”

(Antonio Armesto. “Las formas de la utilidat”, text del llibre: “Antoni Roselló. Pintura, Escultura, Monumentos y Utensilios”, Ediciones del Bronce 1996).

Escultura “M-IV”, Fundició de bronze a la cera perduda.

Escultura “”AQ (B) X”, fundició de bronze a la cera perduda.

Escultura “T6”, fundició de bronze a la cera perduda.