TRESORS 2017- Exposició de Joieria Contemporània Catalana
Coincidint amb la Nit de l’Art 2017 que es va celebrar dissabte 20 de maig a Sant Cugat del Vallès, CONTEXT va presentar:
TRESORS 2017- EXPOSICIÓ DE JOIERIA CONTEMPORÀNIA CATALANA
TRESORS és una constant evolució d’activitat creativa on destaca la individualitat formal i personal. On el valor del concepte “contingut” pren la seva importància. Un diàleg entre creador, portador i espectador s’inicia per comunicar de manera simbòlica tot allò que els artistes creen i també interpreten. Obrim doncs una lectura que va més enllà d’allò estrictament ornamental.
En aquesta exposició 14 artistes ens porten a fer un recorregut per 45 obres referents, dins l’escena de la joieria contemporània a Catalunya.
Clara Niubó, Cristina Giménez, Gemma López, Imma Batalla, Jordi Aparicio, Lídia Sevilla, Lluís Comín, Marta Roca, Martina Pont, Mónica Fugarolas, Pilar Freixanet, Rosa Nogués, Sílvia Serra, Xavier Domènech.
Comissària: Silvia Serra
El propòsit de la mostra és acostar la joieria artística al públic, mostrant-la com a Art Portable.
Algunes de les peces presentades:
SENSE MESURA –Focalitzo la mirada cap el món on ens transporten les eines. Són les mediadores entre el món de la imaginació i el tangible. En les seves formes m’inspiro per allunyar-me del taller i viatjar cap a un viatge oníric de colors vius.(C.Niubó)
LA METAMORFOSI –És una sèrie de cinc peces, que representen la transformació d’eruga a papallona. Una metàfora de la vida.
En aquesta mostra se’n presenten tres : Subtil, l’evanescència de la vida percep l’ordre còsmic. Crisàlide-Nimfa, la pura existència atrau la transformació. Imago, la transformació ve com la mort, al seu propi temps. (C.Giménez)
CLEO –Una col·lecció inspirada en un somni que vaig tenir respecte als temps dels grans Faraons Egipcis. L’ús del lapislàtzuli era freqüent en la ornamentació d’aquella civilització. En les peces pretenc “somiar desperta”, és a dir, evocar aquella època transportant-la a la actualitat de la meva essència de les meves creacions; peces amb un marcat accent mediterrani i amb tracte molt curós de la natura com ho demostra l’ús de pedres en brut.(G.López)
HORACIANES –La sèrie Horacianes, un tríptic de tauletes quadrades d’argila blanca i acer, naturalitza la percepció del pas del temps i transforma la superfície dels penjolls en un registre del treball de la memòria. Les joies documenten el procés d’estilització que la memòria imposa sobre la densa i detallada conjunció d’estímuls sensorials i afectius que conformen les experiències viscudes. La delicadesa de l’efecte que genera la successió de les tres imatges desperta la nostàlgia per un passat que s’esvaeix malgrat l’esforç que fa la consciència per retenir-lo. Les nanses d’acer que fixen el fang expressen el dolorós contrast entre la ferma voluntat de vèncer l’oblit i la fragilitat trencadissa dels records.(I.Batalla)
ÀNIMA- Vaig créixer envoltat de rellotges i joies a la joieria dels meus pares, veient com creaven i reparaven tot tipus de peces. Sempre em van fascinar els petits objectes i tot el que hi havia darrere de cada procés i cada resultat. Vaig aprendre les dues professions i encara que al principi em vaig enfocar a la rellotgeria, vaig acabar fent joies per la necessitat de jugar i crear. Vaig començar amb la joieria cinètica barrejant els coneixements de tots dos oficis. Però delimitat per les limitacions formals de lo cinètic, vaig decidir experimentar més lliurement amb la fusió dels metalls nobles, deixant de banda la precisió i aventurant-se en una forma de treballar més primitiva i intuïtiva, aconseguint una major expressivitat. (J.Aparicio)
NANCY-La NANCY és la unió amb el meu passat, és una joguina generacional.
La mirada interior al mon del record, a quan érem petits. Al fet entranyable del joc, a la felicitat que té un nen sense plantejar-s’ho. A la imaginació primigènia. Record – essència; com a relació constant al llarg dels anys en les meves obres. El reflex en el mirall. La meva fita es aconseguir aquesta entrada en el mirall, aquell record a temps passats, aquella memòria oculta dins l’adult que llunyanament recorda uns fets viscuts a la infantessa. (L.Sevilla)
ITHACA- He fet servir un tors d’home, com a símbol de l’èpica vital, el viatge d’Ulisses és en el fons el viatge de tots. Preguntes com: Què és més important la fi del viatge o el camí per arribar-hi? (Com deia el poeta Antonio Machado) són per a mi hipòtesis de treball. Què portem pel camí?, i ¿què ens queda al final? Experiències, records, complicitats, emocions, tendreses, i finalment només l’essència de la solitud del navegant. (Ll.Comín)
TOPOGRAFIES – Treballant la matèria me n’adono que és ella la que m’indica quin és el següent pas.Temps d’assecat al sol. Capes que es van descobrint. Colors que afloren desde l’interior. La paciència, treballar sense orientarme cap un resultat concret, m’ha ensenyat que la matèria, necessita madurar. D’aquest temps de maduració en sorgeixen colors ocults i formes que abans no existien. (M.Roca)
EQUILIBRIUM- Per Plató, amor i coneixement són inseparables: l’anhel d’anar més enllà del sensible i intuir les idees, la vertadera realitat. La passió amorosa és allò que fa créixer ales a l’ànima , tot trencant amb el sensible o món de les coses.
EQUILIBRIUM és el nom que Martina Pont li dóna a les peces que presenta a Tresors 2017, una recerca entre l’equilibri i el desequilibri de l’amor, passió i serenitat, anhel i desamor, raó desequilibrada. (M.Pont)
Sra. Poti Pots …. aquell pot que servia per tot i que es feia servir pel que no servia. Apedaçat, atonyinat, grinyolant.(M.Fugarolas)
LA CAIXA DELS TRONS – Aquestes peces formen part del meu projecte “la caixa dels trons” que estic desenvolupant des del 2015, hi vull reflectir un procés de recuperació personal, les peces en concret volen expressar la necessitat d’expulsar del meu interior tot allò que em fa mal, com a única forma de refer-me.
He utilitzat materials diversos, el paper, per ser efímer, passatger, la seda, per l’aspecte de teranyina que m’ofereix, la plata i el ferro m’ajuden a expressar la meva sensació d’ofec.(P.Freixanet)
(R)evolution – El 1859 el naturista anglès Charles Darwin va publicar el llibre “L’origen de les espècies” on afirmava que totes les espècies partim d’una base comuna amb un patró diversificat d’evolució, on ”les espècies que sobreviuen no són les més fortes, ni les més ràpides, ni les més intel·ligents, sinó aquelles que s’adapten millor al canvi”.
De la mà d’aquesta teoria, la meva obra esdevé una successió sense fi, en constant progressió i adaptació, però en aquest cas, provocada per un desig de canvi. Un “efecte papallona” que no s’atura perquè en la vida tot està intrínsecament relacionat.
Les papallones “metamorfosegen” idees, desitjos i fantasies i les reescriuen i materialitzen en forma de joia. (R.Nogués)
REFUGIATS DESEMPARATS – L´home és lliure per naturalesa, i en això es basa la regla fonamental de la vida de qualsevol ser humà, en ser i viure lliurement. En ocasions, malauradament aquesta llibertat es veu truncada i negada per males decisions prèses per altres homes. Decisions que comporten restriccions, prohibicions i limitacions. Algunes fins i tot duen a la mort, restricció total.
Aquestes peces són doncs, un símbol a la memòria de tots aquells caiguts en aigües del Mediterrani, i terra endins. (S.Serra)
ORGANISMES – Les peces de la sèrie Organismes volen trobar en el cos un espai on habitar en simbiosi, crear la visió d’un habitat biològic, treien profit de la vida en comú.
El caràcter naturalista de les peces no es troba només a les formes, que poden recordar líquens, algues o plantes; si no també a la senzillesa i espontaneïtat en la manera de fer: directes, crues, sense acabaments de superfície, sense llimatons que esborrin el rastre de la serra d’arc, permetent que cada detall que sorgeix en el procés quedi inscrit, escrit. (X.Domènech)